L'AUTOR
Herbert George Wells (Bromley, Kent, 21 de setembre de 1866 – Londres, 13 d'agost de 1946) fou un escriptor anglés molt conegut per les seves novel·les de ciència-ficció, de les que es poden destacar: La guerra dels mons, L'home invisible, L'illa del doctor Moreau i La màquina del temps. Fou un escriptor polític prolífic que entrà per dret propi a la història de la literatura i que escrigué obres de quasi tots els gèneres, incloent contes i obres que no són ficció.
Avui en dia H.G. Wells es considera un autor clàssic. Moltes de les seves obres han estat portades al cinema i adaptades a la televisió. La cèlebre adaptació a la ràdio de Orson Welles de La guerra dels mons atemorí als Estats Units. Les seves obres contenen una sèrie de leit motivs que després han estat imitats i han estat font d'inspiració per autors posteriors.
L'OBRA
Wells ens presenta el cas de Jack Griffin, un científic establert en un xicotet poble d'Anglaterra que aconsegueix dotar el seu cos d'invisibilitat. Amb aquest pretext, l'autor fa un assaig excel·lent sobre la degradació moral i la progressiva degeneració mental a què sotmet el seu protagonista.
Adaptacions de l’obra
Al
teatre
Ken
Hill va adaptar la novel·la a una obra de teatre musical el 1991 i
es va estrenar en el Theatre Royal Stratford East aquell mateix any.
Va ser representada en el West End el 1993 amb Michael N. Harbour com
a Griffin.
Al
cinema
L’home
invisible (The Invisible Man) és el
títol d’una pel·lícula clàssica produïda el 1933 per Universal
Pictures i dirigida per James Whale. La pel·lícula està
considerada un dels grans films de terror de la Universal dels anys
trenta i va donar origen a diverses continuacions, com també a
moltes pel·lícules que usaven la idea d’un home invisible però
tenien poca relació amb la història original de Wells. Entre
aquestes estan The Invisible Man
Returns, 1940, The
Invisible Woman, 1940 i Invisible
Agent, 1942. La versió cinematogràfica
més recent és la del director Paul Verhoeven que, l’any 2000, va
estrenar L’home sense ombra,
en la qual un científic megalòman (Kevin Bacon) es transformava en
un ésser pervers i violent i perdia la raó en fer-se invisible.
A
la televisió
El
1958 es va fer la primera adaptació per a televisió. Dirigida per
Peter Maxwell, va tenir una durada de dues temporades (26 capítols)
i en ella l’home invisible treballava per al govern per a combatre
el crim als carrers.
L’any
1975, Steven Bochco, creador de famoses sèries com L.
A. Law o Hill Street blues, va
realitzar una nova versió amb la Universal, d’una temporada (14
episodis). Posteriorment, la novel·la va ser adaptada per a una
altra sèrie de sis capítols emesa per la BBC en el Regne Unit el
1984. En ella, Pip Donaghy interpretava el protagonista, molt més
fidel a la trama de la novel·la que qualsevol altra adaptació
anterior.
L’última
versió televisiva la trobem a França, Les
nouvelles aventures de l’homme invisible,
una coproducció amb Espanya en la qual un home invisible adolescent
lluita contra les forces del mal (2005).
A
la ràdio
A
Perú, en l’emissora Radie Programes del Perú (RPP), es va fer un
adaptació de la novel·la per al programa Mi novel·la favorita,
comentada per l’escriptor Mario Vargas Llosa. A Espanya, el
programa Historias de Radio Nacional de España va realitzar, el
1997, una dramatització radiofònica fidel a la novel·la en set
capítols d’una hora de durada cadascun.
THE INVISIBLE MAN. James Whale (1933)
making-of
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada