dimarts, 26 de desembre del 2017

EIXIDA AL TEATRE

El dilluns 18 de desembre vam anar al teatre. L'obra, L'home invisible es representava a la sala Martí Soler del Palau de les arts.

"La trama arranca amb el conflicte entre ètica i ciència que assalta el doctor Griffin després de descobrir la fórmula de la invisibilitat i les seues terribles conseqüències ètiques. El dilema porta l'investigador a fugir, i és en aquesta escapada quan l'obra realitza un divertit tribut, plagat de referències cinematogràfiques, a la literatura fantàstica. Com a resultat, sobre l'escenari es reuneixen grans personatges del gènere, com Sherlock Holmes i el Doctor Watson, el professor Moriarty, el Doctor Moreau i fins i tot Norman Bates i la seua mare, protagonistes de l'obra mestra del cinema de terror Psicosis (Aldred Hitchcock, 1960).

Els brillants diàlegs han sigut escrits per Rodolf Sirera, que realitza un homenatge a les grans obres d'autors com Julio Verne o Arthur Conan Doyle. Per això, des de la companyia recorden que aquesta peça trepidant, plena d'humor, aventures i intriga, pot servir com a introducció als més joves en el gènere fantàstic, que en poques ocasions puja a les taules del teatre".

Sala de premsa Teatre Escalante

Alguns moments de la representació:























Ho vam passar d'allò més bé!



GALA MASTER CUINA SALUDABLE

Hem arribat al dia de la gala!


Aquest dijous, 21 de desembre hem celebrat a la sala d'actes la gala de Màster Cuina Saludable. Estem molt contents amb el treball que hem fet i amb el resultat. A banda de divertir-nos, hem aprés moltes coses sobre l'alimentació i a més hem aconseguit dos premis amb el menú que hem presentat. Premi a la biodiversitat i a la presentació i varietat d'aliments. 

Vos deixem alguns moments del dia:

Els moments previs a la gala. Un poc nerviosos i ultimant detalls!













A Juanjo li fan una entrevista abans de començar l'acte:


 El jurat amb els premis ja preparats:




 Presentant el nostre menú: 







El jurat ens dóna la seua opinió:


Guanyadors de dos premis:




dimarts, 28 de novembre del 2017

REPRESENTACIÓ TEATRAL DE L'HOME INVISIBLE


UNA ADAPTACIÓ TEATRAL DE LA NOVEL·LA DE H. G. WELLS





L'adaptació


Encara que l'obra es basa en la història del personatge principal, John Griffin, en ella hi ha hagut un procés d’adaptació i que canvia el desenvolupament dels esdeveniments del relat. Es rescaten alguns personatges de la literatura fantàstica i del cine de ciència ficció de principi del segle xx, per a conformar una narració plena de referents que enriqueixen i donen vida a la història.

Sherlock Holmes i el Doctor Watson es lliuren de ple a un cas nou en el qual poden salvar el món d’una guerra imminent; el Doctor Moreau, el científic misteriós i fred al qual el mateix Wells va donar vida en la famosa novel·la que protagonitzava i a la qual donava títol, està darrere dels foscos negocis de poder que s’oculten darrere dels experiments d’un Griffin ingenu; el professor Moriarty, enemic literari de Sherlock Holmes en les novel·les del famós detectiu, dirigeix en l’ombra una conspiració que, sota la capa de l’interés científic, amaga uns propòsits dubtosos; Norman Bates i sa mare, la senyora Bates, són els amfitrions casuals, en el seu motel de carretera, de Griffin, abans de convertir-se en els personatges inquietants de la novel·la Psicosis, de Robert Bloch, que Hitchcock va portar al cine el 1960.

Tots i cadascun dels personatges de la història són l’essència dels relats fantàstics que conservem en la nostra memòria literària i, entre tots, aconsegueixen construir una història al més pur estil de la ciència ficció clàssica, on el creïble i l’increïble es fusionen per a portar-nos al món de la màgia, on tot és possible.


Repartiment i fitxa artística

Juli Cantó Sherloch Holmes
Xavo Giménez Watson
Carlos Amador Doctor Griffin
Anna Casas Gloria
Pepa Sarrió Maga, Sra. Bates
Enric Juezas Doctor Moreau
Miguel Arnau Profesor Moriarty
Xoxe Giménez Ajudant de la Maga, Norman

Text Rodolf Sirera
Direcció Rafael Calatayud
Ajudant de direcció Pablo Ricart
Música original Joan Cerveró
Escenografia i vestuari Ana Garay
Producció executiva José Alberto Fuentes
Ajudant de producció Paula Regueira


L’autor de l’adaptació

Rodolf Sirera

València 1948. Es llicencia en Història per la Universitat de València. Participa activament en el moviment del teatre independent. El 1972 publica el seu primer text dramàtic. Exerceix la crítica teatral en diverses publicacions periòdiques.

Codirector del Teatre Principal de València de 1979 a 1981; director dels Teatres de la Diputació de València de 1981 a 1984; cap del Servei de Música, Teatre i Cinematografia de la Generalitat Valenciana de 1984 a 1988; novament director del Teatre Principal entre 1990 i gener de 1993, i cap del Servei de Promoció Cultural i Mitjans Audiovisuals de la Conselleria de Cultura entre 1993 i 1995.

Ha obtingut nombrosos premis, entre els quals hi destaquen el Sanchis Guarner, Carlos Arniches, Ignasi Iglesias, Ciutat de Barcelona, Ciutat de València de la crítica, Serra d’Or de la crítica, Ciutat de Granollers, Ciutat d’Alcoi, Premi Born de Teatre, Premi de Teatre de la Comunitat Valenciana, Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya, etc. Molts dels seus textos s’han traduït al castellà, francés, anglés, italià, portugués, polonés i grec.

Entre les seues obres destaquen Plany en la mort d’Enric Ribera (1972); El brunzir de les abelles (1975, escrit en col·laboració amb el seu germà Josep Lluís Sirera; El verí del teatre (1978); Bloody Mary Xou (1979); La primera de la classe (1983); Cavalls de mar (1986, amb Josep Lluís Sirera); Indian Summer (1987); l’òpera El triomf de Tirant (1991), amb Josep Lluís Sirera i música d’Amand Blanquer; Maror (1994); Punt de fuga, (1999); Silenci de negra (2000, novament en col·laboració amb Josep Lluís Sirera) i La mirada de l’alquimista (2000).

Amb La Pavana ha treballat en les adaptacions d’El mussol i la gata, El miracle d’Anna Sullivan, Hedda Gabler i Una jornada particular, totes uns grans èxits de la companyia.

dilluns, 27 de novembre del 2017

ENTREVISTA A NUESTROS ABUELOS




El lunes 13 de noviembre entrevistamos a algunos de nuestros abuelos. Muy amables aceptaron nuestra invitación y vinieron al instituto. Nos reunimos en la sala de actos y les hicimos algunas preguntas sobre la alimentación, cómo se comía antes y cómo se come ahora. 

Reproducimos aquí la entrevista:

P: ¿De qué os alimentabais cuando erais jóvenes ?
R: Comíamos de todo pero había poca comida. A veces incluso pasábamos hambre.
 
P: ¿Hay alimentos ahora que antes no había?
R: Sí, claro. Todos los alimentos preparados, como las pizzas. Antes había menos alimentos pero eran más sanos. 

P: Comíais productos saludables?
R: Sí, mucho más sanos que ahora. Comías menos pero mejor. Antes te comías un tomate y parecía una joya.

P: ¿Había variedad de alimentos?
R: Sí, mucha. Patatas, lentejas, verduras de todo tipo. Comíamos pan de cebada que era más barato. Las verduras y las frutas eran de temporada. Comíamos cada alimento cuando tocaba y acabado de coger del campo.

P: ¿Los productos llevaban tantos aditivos como ahora? 
R: Antes se conservaban los alimentos de otra manera. Se hacían conservas (tomate, pimiento...), se colgaban (los melones), se esparcían en el suelo (patatas), en aceite (el frito)...

P: ¿Dónde comprabais los alimentos?
R: Las verduras y las frutas no las comprábamos, las cogíamos directamente del campo. La carne, había mucha gente, sobretodo en los pueblos que criaban animales en casa: gallinas, conejos, incluso se hacía la matanza del cerdo.


P: ¿Qué productos se elaboraban en casa?
R: Sobretodo el pan, pero lo hacíamos casi todo en casa. No había productos elaborados.













divendres, 24 de novembre del 2017

H. G. WELLS. L'HOME INVISIBLE.





L'AUTOR

H.G. Wells by Beresford.jpgHerbert George Wells (Bromley, Kent, 21 de setembre de 1866 – Londres, 13 d'agost de 1946) fou un escriptor anglés molt conegut per les seves novel·les de ciència-ficció, de les que es poden destacar: La guerra dels monsL'home invisibleL'illa del doctor Moreau i La màquina del temps. Fou un escriptor polític prolífic que entrà per dret propi a la història de la literatura i que escrigué obres de quasi tots els gèneres, incloent contes i obres que no són ficció. 
Avui en dia H.G. Wells es considera un autor clàssic. Moltes de les seves obres han estat portades al cinema i adaptades a la televisió. La cèlebre adaptació a la ràdio de Orson Welles de La guerra dels mons atemorí als Estats Units. Les seves obres contenen una sèrie de leit motivs que després han estat imitats i han estat font d'inspiració per autors posteriors.


L'OBRA

Wells The Invisible Man.jpgWells ens presenta el cas de Jack Griffin, un científic establert en un xicotet poble d'Anglaterra que aconsegueix dotar el seu cos d'invisibilitat. Amb aquest pretext, l'autor fa un assaig excel·lent sobre la degradació moral i la progressiva degeneració mental a què sotmet el seu protagonista.


Adaptacions de l’obra


Al teatre

Ken Hill va adaptar la novel·la a una obra de teatre musical el 1991 i es va estrenar en el Theatre Royal Stratford East aquell mateix any. Va ser representada en el West End el 1993 amb Michael N. Harbour com a Griffin.

Al cinema

L’home invisible (The Invisible Man) és el títol d’una pel·lícula clàssica produïda el 1933 per Universal Pictures i dirigida per James Whale. La pel·lícula està considerada un dels grans films de terror de la Universal dels anys trenta i va donar origen a diverses continuacions, com també a moltes pel·lícules que usaven la idea d’un home invisible però tenien poca relació amb la història original de Wells. Entre aquestes estan The Invisible Man Returns, 1940, The Invisible Woman, 1940 i Invisible Agent, 1942. La versió cinematogràfica més recent és la del director Paul Verhoeven que, l’any 2000, va estrenar L’home sense ombra, en la qual un científic megalòman (Kevin Bacon) es transformava en un ésser pervers i violent i perdia la raó en fer-se invisible.


A la televisió

El 1958 es va fer la primera adaptació per a televisió. Dirigida per Peter Maxwell, va tenir una durada de dues temporades (26 capítols) i en ella l’home invisible treballava per al govern per a combatre el crim als carrers.

L’any 1975, Steven Bochco, creador de famoses sèries com L. A. Law o Hill Street blues, va realitzar una nova versió amb la Universal, d’una temporada (14 episodis). Posteriorment, la novel·la va ser adaptada per a una altra sèrie de sis capítols emesa per la BBC en el Regne Unit el 1984. En ella, Pip Donaghy interpretava el protagonista, molt més fidel a la trama de la novel·la que qualsevol altra adaptació anterior.

L’última versió televisiva la trobem a França, Les nouvelles aventures de l’homme invisible, una coproducció amb Espanya en la qual un home invisible adolescent lluita contra les forces del mal (2005).

A la ràdio

A Perú, en l’emissora Radie Programes del Perú (RPP), es va fer un adaptació de la novel·la per al programa Mi novel·la favorita, comentada per l’escriptor Mario Vargas Llosa. A Espanya, el programa Historias de Radio Nacional de España va realitzar, el 1997, una dramatització radiofònica fidel a la novel·la en set capítols d’una hora de durada cadascun.

THE INVISIBLE MAN. James Whale (1933)
making-of

















dimarts, 21 de novembre del 2017

Ruta Ciutat Vella

El dijous 16 de novembre vam fer una ruta cultural per València. Vam recórrer la Ciutat Vella i els seus monuments més emblemàtics. 

Vam començar visitant l'Almodí:

L'ALMODÍ

Façana
Situat a la plaça de Sant Lluís Beltrán L'Almodí es va construir sobre l'Alcàsser musulmà a principis del segle XIV com a lloc de magatzematge i venda de blat. En origen tindria unes dimensions més reduïdes i es va anar ampliant al llarg dels segles XV i XVI fins a adquirir l'aspecte que hui té. El primitiu edifici tindria un pati central a cel obert i va ser a principis del segle XVII quan es va incorporar la coberta, donant-li la imatge de planta basilical que té en l'actualitat.
A l'interior podem contemplar pintures murals de caràcter popular al·lusives a l'entrada de blat en la ciutat -històricament una de les majors preocupacions dels seus governants-, així com representacions dels sants patrons dels gremis que operaven en el comerç del gra.














La parada següent va ser l'Almoina:

L'ALMOINA

El Centre Arqueològic de l'Almoina de la ciutat de València alberga troballes que van des del segle II aC fins al segle XIV, sobre una superfície de 2.500 m2, excavada entre 1985 i 2005. Va ser inaugurat en juliol del 2007.
La visita al Centre Arqueològic l'Almoina és un passeig per dos mil anys d'història de València. En aquest mateix lloc, els romans van fundar Valentia l'any 138 aC i ací hi van situar el punt a partir del qual van traçar la futura ciutat.

Després cap amunt:

EL MICALET

Del soterrani a l'àtic, de de les runes romanes al Micalet: 207 escalons vam pujar per poder arribar allà dalt. Però va valdre la pena. El nostre professor ens va contar coses ben interessants de la història de la ciutat. Des d'allà dalt vam vore les tres parts de la ciutat: la musulmana, la cristiana i la jueva. També vam saber què són les torres de Miramar… i algun mareig que altre a l'hora de pujar o guaitar cap avall.



El Micalet, o Miquelet, és el nom que rep popularment el campanar de la catedral de València. El seu nom és un diminutiu del de la campana principal, Miquel, que amb la fonètica local ha esdevingut Micalet.    Una placa col·locada a la base de la torre ens parla dels seus orígens: "Aquest campanar fonch comensat en l'any de la Nativitat de Nostre Senyor Déu Jesuchrist MCCCLXXXI, reynant en Aragó lo molt alt senyor rey en Pere. Estant de bisbe en València lo molt alt en Jaume, fill de l'alt infant en Pere e cosin germà del dit rey".


Continuàrem el nostre passeig i, arribàrem a:

LA LLOTJA DE LA SEDA

La Llotja de la SedaLlotja de València o Llotja de Mercaders és un edifici civil d'estil gòtic valencià tardà, situat a la plaça del Mercat, de València, davant l'església de Sant Joan del Mercat i del Mercat Central, al centre històric de la ciutat. L'edifici fou construït entre el 1482 i el 1548 i simbolitza, sens dubte, la puixança i riquesa del segle d'or valencià (segle XV). És una mostra de l'abast de la revolució comercial durant la baixa edat mitjana, del desenvolupament social i del prestigi aconseguit per la burgesia valenciana. El 1996, fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Vista exterior de la façana



















També vam descobrir la simbologia eròtica de les gàrgoles i algú de nosaltres va descobrir alguna imatge mooolt avançada per a l'època i, si no,  pregunteu-li-ho a Blanca que segur que va fer una foto...















Un poc cansats però contents vam acabar a les Torres de Serrans:


La Porta dels Serrans o Torres dels Serrans (o també "portal" o "portes") era l'entrada nord a la muralla del segle XIV de la ciutat de València. Quan hi havia la murada s'anomenava porta dels Serrans, però quan aquesta fou enderrocada, en quedar les torres exemptes, passà a dir-se popularment torres dels Serrans.
El nom dels Serrans podria provenir del fet que estiguen en el camí que porta a la comarca dels Serrans o bé del fet que la majoria dels repobladors d'aquest barri de la ciutat en temps de Jaume I provenien de la zona de Terol, que d'alguna manera també eren "serrans" per als de la plana valenciana, per tal com aquesta ciutat aragonesa es troba aigües amunt del riu Túria. Hi ha una tercera teoria que diu que pogué prendre el nom de la principal família que habitava el carrer homònim.


Professors de 3r ESO El Ravatxol
Josep Lluís Peris
Vicenta Sabater

QUÈ VEN LA PUBLICITAT?

Per parelles responeu les qüestions següents:

1. Quin producte ven aquest anunci?
2. Quin és l'eslògan?
3. A quin públic va destinat?
4. Quines emocions intenta o aconsegueix produir?
5. Quin estatus social representa que tenen els protagonistes?
6. Fan alguna activitat? Quina?
7. Quin tipus de persones ixen representades a l'anunci?
8. Quins estereotips creieu que s'estan transmetent?
9. Creieu que aquest anunci té impacte en el vostre consum?
10. Quina influència creieu que pot tindre en els xiquets? I en les famílies?
11. Quines alternatives tenim a aquest producte?


A més, si ho creieu convenient afegiu els aspectes següents?

1. Quina imatge es projecta de la dona? I de l'home? Creieu que és la mateixa?
2. Veieu així les vostres companyes, mares, professores, germanes, etc.?
3. Creieu que és una imatge real de la dona? Per què passa això?
4. Què podem fer per canviar-ho?

 








dilluns, 20 de novembre del 2017

EL LENGUAJE PUBLICITARIO

EL LENGUAJE PUBLICITARIO


RECURSOS LINGÜÍSTICOS
Expresiones coloquiales: Enróllate con...
Alteración de expresiones o frases hechas: Si bebes, … yo conduzco.
Términos inventados, tecnicismos: Biodegradable, Superamonio
Juegos de palabras, dobles sentidos: Recibe nuestro calor (Gas natural)
Extranjerismos: On the rock, Jeans, Eau de cologne
Superlativos: El más limpio, blanquísimo, superbrillante
Fórmulas de tratamiento (tuteo o uso de usted): Porque tú eres joven, Busque, compare y …
Preguntas, exclamaciones e interjecciones: ¿Eh? ¡Y sólo cuesta...! I
Imperativos: Señora cambie a XX y notará la diferencia
Adjetivos: Sensacional, natural, diferente, práctico
Frases que sugieren exotismo, El frescor salvaje de los limones del Caribe, sensualidad, Una caricia para tu piel, libertad Deja a tus cabellos vivir en libertad...
Rimas: Del Caserío me fío

PROCEDIMIENTOS DE CREACIÓN DE MARCAS
Para la creación de las marcas se recurre a varios procedimientos:

1. El afán de novedad y reclamo pretende conseguirse a veces con la creación de nombres en una lengua pseudolatina: Findus, Solax, Duplo, Domestos. Pero también se recurre a nombres reales del latín: Nivea, Rex, Jux, Venus, Festina, Iberia.

2. Otras veces se utiliza el procedimiento de la composición, utilizando dos raíces ya existentes en castellano aunque el resultado en muchas ocasiones son "engendros lingüísticos" de dudoso acierto. Por ejemplo: Cola-Cao, Bollycao, Nescafé, Banesto, Normaderm, Alcampo, Hipercor, Cohogar. Algunos de estos compuestos respetan la fonética del idioma: Campo Viejo, Cantimpalo, Panrico, Cortefiel.

3. Otro recurso es la derivación mediante sufijos añadidos a una raíz:
            -ina, tomado del lenguaje médico: Aspirina, Talquistina, Biodramina.
            -ol, tomado de la química: Desenfriol | -il:  Leacril, Persil, Cleboril.

4. Creación de nombres extranjerizantes:
A veces son pseudoingleses: Galenic, Air Fresh, Dyc. Otras son nombres ingleses que no se pronuncian con su fonética propia: Palmolive, Colgate.
Los nombres de perfumes y cosmética suelen utilizar el francés como lengua comercial: Egoïste, Lou Lou, Valence, Dédicace, Gillette. Bebidas: Marie Brizard, Cointreau.
También se utilizan nombres italianos o de fonética italianizante: Massimo Dutti, Zinnia, Cellini, Frangelico. Hay también nombres puramente castellanos: Mito, Esencia, Ducados, Ibiza, Toledo, Tío Pepe.

5. Hay marcas que recurren a expresiones onomatopéyicas : Schweppes, Bloom, Seven up.

6. Las siglas y acrónimos también se han convertido en nombres comerciales: BMW, ONCE, BANESTO, IBM, PULEVA.

7. Un procedimiento mixto es utilizar letras y otros signos: TV1, TV3, CANAL+.

8. Las denominaciones de origen constituyen marcas de productos genéricos de una región: Jerez, Champagne, Parmesano, Manchego, Rioja. Con ellas, los topónimos se han convertido en nombres comerciales registrados.

FIGURAS RETÓRICAS
Coloca el cursor por encima de las palabras para leer la definición.
Metáfora: Opel Corsa. Músculos de acero.
Aliteración: Un Martini invita a vivir.
Onomatopeya:CREKS que hacen crec.
Interrogación retórica: ¿Dónde vas a estar mejor que en casa? (Lacasa).
Hipérbole: El mejor sonido jamás creado para un televisor (Bang &Olufsen).
Comparación: Dormidina, te ayuda a dormir como a un niño.
Paronomasia: Pierda peso sin que le pese.
Antítesis: Más velocidad con menos consumo. Eres grande, pequeño.
Calambur:Jabón Olimpia, o limpia o no es jabón.
Enumeración:Yo ayudo. Yo cuido. Yo perfecciono. Tú sientes. BMW.


Averigua qué figura retórica se esconde detrás de cada una de estas frases publicitarias:
Pequeños problemas, grandes soluciones (Hyundai)
Ñampa Zampa de Pascual
Sanyo. La hormiga japonesa.
El toque de Teka.
Petit Suisse alimenta como un bistec.
Nestlé Extrafino, intenso, cremoso, aromático...Negro

1880,el turrón más caro del mundo
La salchicha de chicha que sabe chachi.
Seat ¿quién posee a quién?
 
Onomatopeya Hipérbole
Antítesis
Comparación
Paronomasia
Enumeración
Aliteración
Metáfora
Interrogación retórica

diumenge, 12 de novembre del 2017

EL DESAYUNO DE TUS SUEÑOS





Cada alumno busca imágenes en la red y crea un documento con las que cree convenientes, después se elabora un mural con una selección de las preferencias de cada uno.



COLLAGE



DOSSIER DE VALENCIÀ



dossier de valencià



DOSSIER DE CASTELLANO





LA LLOTJA DE LA SEDA

Vista exterior de la façana
La Llotja de la SedaLlotja de València o Llotja de Mercaders és un edifici civil d'estil gòtic valencià tardà, situat a la plaça del Mercat, número 31, de València, davant l'església de Sant Joan del Mercat i del Mercat Central, al centre històric de la ciutat. L'edifici fou construït entre el 1482 i el 1548 i simbolitza, sens dubte, la puixança i riquesa del segle d'or valencià (segle XV). És una mostra de l'abast de la revolució comercial durant la baixa edat mitjana, del desenvolupament social i del prestigi aconseguit per la burgesia valenciana. El 1996, fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Sala de Contractació