UNA ADAPTACIÓ TEATRAL DE LA NOVEL·LA DE H. G. WELLS
L'adaptació
Encara que l'obra es basa en la història del personatge principal, John Griffin, en ella hi ha hagut un procés d’adaptació i que canvia el desenvolupament dels esdeveniments del relat. Es rescaten alguns personatges de la literatura fantàstica i del cine de ciència ficció de principi del segle xx, per a conformar una narració plena de referents que enriqueixen i donen vida a la història.
Sherlock Holmes i el Doctor Watson es lliuren de ple a un cas nou en el qual poden salvar el món d’una guerra imminent; el Doctor Moreau, el científic misteriós i fred al qual el mateix Wells va donar vida en la famosa novel·la que protagonitzava i a la qual donava títol, està darrere dels foscos negocis de poder que s’oculten darrere dels experiments d’un Griffin ingenu; el professor Moriarty, enemic literari de Sherlock Holmes en les novel·les del famós detectiu, dirigeix en l’ombra una conspiració que, sota la capa de l’interés científic, amaga uns propòsits dubtosos; Norman Bates i sa mare, la senyora Bates, són els amfitrions casuals, en el seu motel de carretera, de Griffin, abans de convertir-se en els personatges inquietants de la novel·la Psicosis, de Robert Bloch, que Hitchcock va portar al cine el 1960.
Tots i cadascun dels personatges de la història són l’essència dels relats fantàstics que conservem en la nostra memòria literària i, entre tots, aconsegueixen construir una història al més pur estil de la ciència ficció clàssica, on el creïble i l’increïble es fusionen per a portar-nos al món de la màgia, on tot és possible.
Repartiment i fitxa artísticaJuli Cantó Sherloch Holmes
Xavo Giménez Watson
Carlos Amador Doctor Griffin
Anna Casas Gloria
Pepa Sarrió Maga, Sra. Bates
Enric Juezas Doctor Moreau
Miguel Arnau Profesor Moriarty
Xoxe Giménez Ajudant de la Maga, Norman
Text Rodolf Sirera
Direcció Rafael Calatayud
Ajudant de direcció Pablo Ricart
Música original Joan Cerveró
Escenografia i vestuari Ana Garay
Producció executiva José Alberto Fuentes
Ajudant de producció Paula Regueira
L’autor de l’adaptació Rodolf Sirera
València 1948. Es llicencia en Història per la Universitat de València. Participa activament en el moviment del teatre independent. El 1972 publica el seu primer text dramàtic. Exerceix la crítica teatral en diverses publicacions periòdiques.
Codirector del Teatre Principal de València de 1979 a 1981; director dels Teatres de la Diputació de València de 1981 a 1984; cap del Servei de Música, Teatre i Cinematografia de la Generalitat Valenciana de 1984 a 1988; novament director del Teatre Principal entre 1990 i gener de 1993, i cap del Servei de Promoció Cultural i Mitjans Audiovisuals de la Conselleria de Cultura entre 1993 i 1995.
Ha obtingut nombrosos premis, entre els quals hi destaquen el Sanchis Guarner, Carlos Arniches, Ignasi Iglesias, Ciutat de Barcelona, Ciutat de València de la crítica, Serra d’Or de la crítica, Ciutat de Granollers, Ciutat d’Alcoi, Premi Born de Teatre, Premi de Teatre de la Comunitat Valenciana, Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya, etc. Molts dels seus textos s’han traduït al castellà, francés, anglés, italià, portugués, polonés i grec.
Entre les seues obres destaquen Plany en la mort d’Enric Ribera (1972); El brunzir de les abelles (1975, escrit en col·laboració amb el seu germà Josep Lluís Sirera; El verí del teatre (1978); Bloody Mary Xou (1979); La primera de la classe (1983); Cavalls de mar (1986, amb Josep Lluís Sirera); Indian Summer (1987); l’òpera El triomf de Tirant (1991), amb Josep Lluís Sirera i música d’Amand Blanquer; Maror (1994); Punt de fuga, (1999); Silenci de negra (2000, novament en col·laboració amb Josep Lluís Sirera) i La mirada de l’alquimista (2000).
Amb La Pavana ha treballat en les adaptacions d’El mussol i la gata, El miracle d’Anna Sullivan, Hedda Gabler i Una jornada particular, totes uns grans èxits de la companyia.
