dimarts, 21 de novembre del 2017

Ruta Ciutat Vella

El dijous 16 de novembre vam fer una ruta cultural per València. Vam recórrer la Ciutat Vella i els seus monuments més emblemàtics. 

Vam començar visitant l'Almodí:

L'ALMODÍ

Façana
Situat a la plaça de Sant Lluís Beltrán L'Almodí es va construir sobre l'Alcàsser musulmà a principis del segle XIV com a lloc de magatzematge i venda de blat. En origen tindria unes dimensions més reduïdes i es va anar ampliant al llarg dels segles XV i XVI fins a adquirir l'aspecte que hui té. El primitiu edifici tindria un pati central a cel obert i va ser a principis del segle XVII quan es va incorporar la coberta, donant-li la imatge de planta basilical que té en l'actualitat.
A l'interior podem contemplar pintures murals de caràcter popular al·lusives a l'entrada de blat en la ciutat -històricament una de les majors preocupacions dels seus governants-, així com representacions dels sants patrons dels gremis que operaven en el comerç del gra.














La parada següent va ser l'Almoina:

L'ALMOINA

El Centre Arqueològic de l'Almoina de la ciutat de València alberga troballes que van des del segle II aC fins al segle XIV, sobre una superfície de 2.500 m2, excavada entre 1985 i 2005. Va ser inaugurat en juliol del 2007.
La visita al Centre Arqueològic l'Almoina és un passeig per dos mil anys d'història de València. En aquest mateix lloc, els romans van fundar Valentia l'any 138 aC i ací hi van situar el punt a partir del qual van traçar la futura ciutat.

Després cap amunt:

EL MICALET

Del soterrani a l'àtic, de de les runes romanes al Micalet: 207 escalons vam pujar per poder arribar allà dalt. Però va valdre la pena. El nostre professor ens va contar coses ben interessants de la història de la ciutat. Des d'allà dalt vam vore les tres parts de la ciutat: la musulmana, la cristiana i la jueva. També vam saber què són les torres de Miramar… i algun mareig que altre a l'hora de pujar o guaitar cap avall.



El Micalet, o Miquelet, és el nom que rep popularment el campanar de la catedral de València. El seu nom és un diminutiu del de la campana principal, Miquel, que amb la fonètica local ha esdevingut Micalet.    Una placa col·locada a la base de la torre ens parla dels seus orígens: "Aquest campanar fonch comensat en l'any de la Nativitat de Nostre Senyor Déu Jesuchrist MCCCLXXXI, reynant en Aragó lo molt alt senyor rey en Pere. Estant de bisbe en València lo molt alt en Jaume, fill de l'alt infant en Pere e cosin germà del dit rey".


Continuàrem el nostre passeig i, arribàrem a:

LA LLOTJA DE LA SEDA

La Llotja de la SedaLlotja de València o Llotja de Mercaders és un edifici civil d'estil gòtic valencià tardà, situat a la plaça del Mercat, de València, davant l'església de Sant Joan del Mercat i del Mercat Central, al centre històric de la ciutat. L'edifici fou construït entre el 1482 i el 1548 i simbolitza, sens dubte, la puixança i riquesa del segle d'or valencià (segle XV). És una mostra de l'abast de la revolució comercial durant la baixa edat mitjana, del desenvolupament social i del prestigi aconseguit per la burgesia valenciana. El 1996, fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Vista exterior de la façana



















També vam descobrir la simbologia eròtica de les gàrgoles i algú de nosaltres va descobrir alguna imatge mooolt avançada per a l'època i, si no,  pregunteu-li-ho a Blanca que segur que va fer una foto...















Un poc cansats però contents vam acabar a les Torres de Serrans:


La Porta dels Serrans o Torres dels Serrans (o també "portal" o "portes") era l'entrada nord a la muralla del segle XIV de la ciutat de València. Quan hi havia la murada s'anomenava porta dels Serrans, però quan aquesta fou enderrocada, en quedar les torres exemptes, passà a dir-se popularment torres dels Serrans.
El nom dels Serrans podria provenir del fet que estiguen en el camí que porta a la comarca dels Serrans o bé del fet que la majoria dels repobladors d'aquest barri de la ciutat en temps de Jaume I provenien de la zona de Terol, que d'alguna manera també eren "serrans" per als de la plana valenciana, per tal com aquesta ciutat aragonesa es troba aigües amunt del riu Túria. Hi ha una tercera teoria que diu que pogué prendre el nom de la principal família que habitava el carrer homònim.


Professors de 3r ESO El Ravatxol
Josep Lluís Peris
Vicenta Sabater

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada